ALIMENTS

[26.09. 2013]  XARRADA MOLTS MONS

ALIMENTACIÓ RESPONSABLE. PROPOSTES CAP A LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

Principals desequilibris de l’alimentació actual. Alternatives i beneficis individuals i socials

Eva López Ballester.  Llicenciada en Biologia. Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments

1>CONCLUSIONS  ¿QUÈ PODEM FER COM A CONSUMIDORS?

1A]  RESUM DEL PANORAMA ACTUAL

• A nivell de salut individual, aquests desequilibris en la dieta es tradueixen principalment en un alarmant augment d’obesitat, diabetis i malalties cardiovasculars en general, les quals ara mateix són la principal causa de mort mundial. Sembla paradoxal, però aquests problemes afecten més a la població més desafavorida econòmicament, per motius com ara que hi ha menys programes de prevenció, que l’accés a l’assistència sanitària és més difícil, i molt probablement, que hi ha menys oportunitats de triar una  alimentació sana.

• Som responsables d’un dany mediambiental grandíssim, insostenible i immoral, i tot per produir aliments que finalment no són bons per nosaltres i ens causen greus problemes de salut. I a més, maltractem també als productors d’aliments, primers responsables de la nostra alimentació, la qual, no ho oblidem, és la necessitat principal de l’ésser humà. I més encara: es llença almenys un 40% del que es produeix, amb el cost econòmic i ecològic que això té, mentre cada volta més gent passa fam.

• Malgrat tot això, hi ha alternatives que individualment i en grups menuts podem dur a terme. I també tenim moltes voltes la possibilitat de no consumir de productors, distribuidors etc si no estem d’acord amb les seues pràctiques de treball.

• I també important, tenim el dret, i gairebé el deure moral, d’intentar accedir a informació i educació sobre aquest (i qualsevol altre) tema. Individualment o mitjançant programes informatius/educatius. Si no n’hi ha, els hem de demanar als nostres representants, que per a això estan.

• Diu Raj Patel a “Obesos y Famélicos”: “Lo que impacta acerca de las propuestas de los campesinos para la soberanía alimentaria es que coinciden con lo que quieren cada vez más consumidores. Todo el mundo desea comer bien, y poca gente desea que ocurra a expensas de los pobres.”

1B]  RESUM DE LES ALTERNATIVES.

• Demanar informació i compartir-la. És dret i gairebé deure. Tenir esperit crític! Això inclou demanar informació a productors, distribuidors, governs, etc

• Dedicar un temps a la nostra formació, i també dedicar temps suficient a fer les nostres compres, cuinar i menjar. No fer-ho amb pressa (don’t be fast!).

• Com a consumidors, no comprar a qui no és un productor responsable. O sent més realistes, intentar adreçar la major part del nostre consum cap als productors responsables. Prendre decisions conseqüents sempre que pugam. Mantenir tant com pugam la nostra “Sobirania com a consumidors”.

• Si augmenta la demanda, augmentarà l’oferta. Això va per les alternatives sostenibles, potser avui en dia minoritàries, però que van a més.

• Adreçar el nostre consum d’aliments als aliments frescos i de proximitat. Sabrem així millor què estem menjant, son més saludables i mes sostenibles ecològicament i socialment. Amb la menor quantitat d’envasos.

• Adoptar mesures per a no mabaratar aliments.

• Aprendre a cuinar, si no sabem encara.

• Planificar millor les nostres compres. Restablir prioritats i valors, no comprar compulsivament i analitzar la relació qualitat-preu del que consumim. I preu no sempre són només $$.

• També diu Raj Patel al mateix llibre: “No hay garantías de éxito en la dura tarea de comenzar a vivir de otro modo. Pero al menos que elijamos intentarlo, ciertamente fracasaremos.”

2>ALTERNATIVES DE CONSUM RESPONSABLE

2A]  AGRICULTURA ECOLÒGICA

• És una modalitat agrícola en la qual no s’empren productes químics de síntesi (herbicides, plaguicides, etc) ni organismes modificats genèticament (transgènics). Per tant és ambientalment sostenible, i millor per a la salut de consumidors i productors.

• Algunes de les característiques de la producció ecològica són:

–• El procés és ecològicament sostenible

–• No contamina aqüífers ni aigues superficials

–• No danya la salut pública

–• No danya sinò que conserva la biodiversitat i la cultura agrària

–• L’agricultor és gestor del sistema agrari que treballa

–• Utilitza varietats tradicionals i autòctones com a patrimoni genètic i cultural que pertany als treballadors del camp

–• Al cas de la ramaderia, el ramat té les condicions vitals adequades i viuen de la forma més pareguda a les seues condicions naturals. El producte final és de major qualitat

–• Millora la qualitat de vida de l’agricultor i revaloritza el seu treball

–• Demanda preus justos als productes que ofereix

–• Contempla la relació consumidor-agricultor, com a un enteniment amb confiança, (a diferència de l’especulació, abusos, intermediaris etc dels processos convencionals)

2B]  GRUPS DE CONSUM

• Un grup de consum el formen un grup de persones que compra (aliments en aquest cas) de forma regular i conjunta directament a un agricultor o productor. Existeix almenys un acord informal entre ells i a voltes tenen una estructura legal (cooperativa pex).

• Els beneficis pels integrants del grup (consumidors) són, per exemple:

–• Preu més asequible. Menys intermediaris, envàs, transport i publicitat.

–• Maduració natural dels aliments, i per tant major qualitat. Els productes són frescos, locals, de temporada i ecològics. No hi ha llargs transports ni maduràció en cambra.

–• Recolzen la producció ética. ecològica i local dels aliments.

• Alguns dels beneficis pels agricultors o productors són:

–• la remuneració per la seua producció, pel seu treball, és més justa.

–• major seguretat econòmica. Sovint hi ha un acord entre ambdues parts a l’inici de la temporada i l’agricultor pot confiar en què rebrà una remuneració regular i per la seua producció.

–• poden vendre productes que les grans superfícies no els accetaríen, per qüestions de forma o aspecte per exemple.

–• relació personal entre ambdues parts, major dignificació del seu treball.

•Sostenibilitat:  Segons la Viquipèdia “Sobirania alimentària és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària.”

–• Inclou per tant aspectes com ara ordenació del territori, cultura, sostenibilitat ecològica, igualtat dels treballadors (del camp), accés dels camperols a la terra, a les llavors i a l’aigua… En definitiva implica una redistribució dels recursos, del poder de decissió i del model de societat.

–• Aquesta idea pot semblar utòpica i romàntica, però hi ha coses que nosaltres, individualment o en grups de ciutadans podem fer.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s