Alimentació

¿Què alimentem amb el que mengem?

Cada vegada més trobem als mitjans de comunicació moltes veus parlant de l’anomenada dieta mediterrànea com a model d’alimentació saludable. Les societats científiques relacionades amb l’alimentació la recomanen també, i hi ha diferents estudis que demostren que aquest model d’alimentació (i de vida) ens podria ajudar, entre altres coses, a prevenir les malalties cardiovasculars, principal causa de mort mundial.

A més d’aquest impactant motiu de benestar individual (¿què més primari que alimentar-nos bé i tenir bona salut?), hi ha altres bones raons per parar atenció a la dieta mediterrànea. La dieta és un estil de vida i no només un patró d’alimentació, i l’estil de vida mediterrani es basa en el consum de productes locals, frescos i de temporada, procedents d’agricultura sostenible social i mediambientalment. En altres paraules, llocs de treball dignes respectant el medi ambient. Benefici per als individus, i per a les poblacions. Lògic i de sentit comú.

Trobe el lloc web de la Fundación Dieta Mediterránea bastant interessant, si en voleu saber més.

En lloc de mantenir aquest bonic estil de vida tan recomanat pels experts, i seguit pels nostres no menys experts avantpassats, actualment mengem massa i mengem malament. Aquests desequilibris en quantitat i qualitat, junt al nostre patològic sedentarisme, tenen conseqüències molt negatives en la nostra salut individual i social.

Mengem malament perque quan consumim productes preparats industrials no sabem ben bé què estem ingerint. Perque creiem en la publicitat, que ens enganya. Perque avui en dia menjar malament a voltes és més barat que fer-ho bé. Perque problemes tan estesos com l’estrés i l’insomni afecten negativament el nostre patró d’alimentació. Perque també respecte de lalimentació estem perdent la nostra cultura.

La nostra desequilibrada alimentació és la causa de l’alarmant augment de la mortalitat per malalties cardiovasculars, problema que, per cert, afecta més als pobres que no als rics. Però és que a més de la nostra salut individual, la globalització del sistema agroalimentari és responsable de gravíssims problemes mediambientals (deforestació, emissions de CO2, excessiu consum d’aigua, pèrdua de la diversitat genètica per l’ús de transgènics) i econòmics i socials: els agricultors són cada vegada més pobres, víctimes del famós “lliure mercat”, que especula amb els preus de les collites i controla les llavors. En altres paraules: desocupació o treball precari, pobresa i destrucció mediambiental. Benefici per “els mercats” i greus perjudicis per a individus i poblacions. Il.lògic.

I per si no fóra prou tot això, la quantitat de menjar que es llença podria estar, segons la FAO, almenys en un terç del que es produeix. Això té també importants conseqüències mediambientals, a més de que llençar menjar i que al mateix temps el 15% de la població mundial passe fam o visca en situació de malnutrició és immoral.

Crec que aquest video, Historia de la alimentación en dos minutos, explica tot això molt bé.

Malgrat aquest lamentable panorama, hi ha a la nostra mà més possibilitats d’actuació del que sembla. Com a ciutadans, crec que principalment podem esforçar-nos per estar millor informats, i actuar en conseqüència tant com pugam. Fer per entendre l’etiquetatge dels aliments, saber quin és el seu origen, i les condicions laborals dels productors, planificar bé les nostres compres per a no malbaratar després, consumir productes frescos i de proximitat, i intentar triar alternatives sostenibles, com ara l’agricultura ecològica.

Però d’una altra banda, ens són imprescindibles polítiques clares i definides, almenys en dues vies d’actuació. Una és la inversió en programes educatius (i re-educatius) adequats, per retrobar la nostra cultura sobre alimentació. Això no només milloraria la nostra salut individual, sinò que també implicaria un important estalvi econòmic per al nostre sistema de salut, ja que es reduirien les despeses econòmiques derivades de l’augment de les malalties cardiovasculars, evitable amb un estil de vida saludable. A més, igualment imprescindible i urgent, és una actuació política a nivell agroalimentari, amb el clar objectiu d’augmentar i dignificar els llocs de treball dels productors locals, i que  siga sostenible mediambientalment.

Podem ser més responsables com a consumidors. Però sense mesures a nivell governamental, això és a voltes difícil, i car en temps i diners. Es diu que els ciutadans votem a diari amb cada elecció de consum que fem. A més del xicotet vot que representen els meus actes, buscaré als propers programes electorals quin camí cap a la sobirania alimentària proposen les formacions polítiques. El que trobe, influirà molt en la meua decisió a les urnes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s